Sobre si les idees són dels pintors o si són dels seus posteriors contempladors o dels seus comentaristes
«La
invenció, la idea de la creu fou molt posterior als origens del
cristianisme. La idea, el signe de la creu, els primers cristians no la
necessitaven per a res. Les persecucions testimonien que ells mateixos
eren aquesta creu i no tenien cap necessitat de representació. La creu,
que era en tots els seus cors ( sic ), no s’exterioritzava, no es
mostrava enlloc, ni en les cases particulars, ni en les sales de reunió
que servien de sinagona ni tan sols en les catacombes que era el refugi
últim contra les persecucions» *
Hans Holbein, el jove — Els ambaixadors (Jean de Dinteville i Georges de Selve o Die Gesandten). 206×209. Oli sobre fusta (1304-1306). National Gallery, Londres.
Giotto di Bondone — El petó de Judas. 200×185. Fresc (1304-1306). Capella Scrovegni, Padua
Édouard Manet — Le Déjeuner sur l'Herbe. 208×264,5. Oli sobre tela (1863). Museu d’Orsay, Paris
Salvador Dalí — El naixement d’una deessa. 93×153. Pintura sobre tela (1960). Palau de la Generalitat
Gustave Courbet — L'origine du monde. 55×46. Oli sobre tela (1866). Museu d’Orsay, Paris
Matthias Grünewald – Retaule d’Isenheim. Taula central. Crucifixió. A la dreta, Joan Baptista, assenyala amb el dit (1512-1516). Museu d’Unterlinden, Colmar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada