Em va ser impossible evitar aquest acudit massa fàcil però de l’enunciat o del tema (tema que em desbordava) arran del qual se’m convidava a la participació era difícil eludir de pensar en segons quines coses. Diu la tradició que Plató va posar a l’entrada de la seva Άκαδήμεια un escrit en el qual demanava que «tot aquell que no fos geòmetra es quedés lluny d’aquell lloc». A ser geòmetres ningú no ens n’ha ensenyat i la distància davant allò que pugui voler dir un concepte tan gran com aquest crea vertigen. Amb tot, la possibilitat que mai hi hagi hagut llocs com aquest amb els seus corresponents exercitants clients o atletes, fascina tant com crea vertigen. Sembla ser que hi havia una segona inscripció, aquesta mig oculta i humorística: «Que sigui exclòs d’aquest lloc aquell que no estigui disposat a implicar-se en les aventures amoroses amb els altres visitants del jardí dels teòrics». L’exageració filosòfica ens dóna l’oportunitat de revisar totes les opcions que havíem pres a priori a fi que ens pronunciem contra l’exclusió *
Sobre l’elevar-se per la idea
L’idealisme entès com a precedent dels vols espaials en el sentit que practicava una manera d’elevar-se per damunt de la terra, la base natural de l’home.
Google maps
Google maps
Idea de tres-cents seixanta graus, idea de zero graus
Jordi Domenech — Foto panoràmica de la plaça Mercadal d'Agramunt
La idea d’Agramunt des de l’esgrafiat de la casa que hi ha al número vint-i-cinc del carrer d’Agramunt al barri de Sant Gervasi de Barcelona
Carrer d’Agramunt, 25. Barcelona http://www.flickr.com/photos/arnimschulz/3616075013/in/photostream/
Basílica de Santa Maria d’Agramunt. Porta. http://www.flickr.com/photos/riosyvalles-2/5598483333/
Els porxos d’una idea
Callego.es — Agramunt. Porxos de la plaça Mercadal. 55210004.jpg
El drac d’Agramunt o Sobre com requalificar el sòl d’acord amb els colors idea
La idea que l’escultor portava al cap
Basílica de Santa Maria d’Agramunt. Arpia. 1279-1280 http://elpasiego.foroactivo.com/t40p675-bestiario-medieval#5699
Record de Norman McLaren
Sobre la idea com a acrobàcia, sobre l’acrobàcia com a idea
«Zaratustra guaità la gent i es meravellà. Llavors parlà així : “L'home és una corda tibant entre la bèstia i el superhome, una corda sobre un abisme. Un perillós passar a l'altra banda, un perillós fer camí, un perillós mirar enrere, un perillós tremolar i restar aturat”» *
«L’artistisme est la subversion d’en haut, il sape “l’existant” par le dessus. Le principe subversif, ou mieux: supraversif, ne réside ni dans l’hyper du terme hybris ni dans le super de superbia; il se dissimule dans l’akro du mot «acrobatisme» *
«Acrobat és una família de programes informàtics d’Adobe Systems compatibles amb gairebé totes les plataformes de treball informàtic. Pensats per a visualitzar, crear i/o modificar arxius amb el format d’emmagatzematge de documents anomenat Portable Document Format o PDF, inclouen, gestionen i optimitzen tant imatges vectorials com mapes de bits o textos» *
Dit de pas: aquest és el programa que més ha intervingut en el procés de creació, de gestió o de realització d’aquest treball fins a fer-lo compatible per portar-lo imprimir, a fer-ne els plotters o a fer-ne alguna icona
Si voleu veure'n més cliqueu aquí
«L’artistisme est la subversion d’en haut, il sape “l’existant” par le dessus. Le principe subversif, ou mieux: supraversif, ne réside ni dans l’hyper du terme hybris ni dans le super de superbia; il se dissimule dans l’akro du mot «acrobatisme» *
«Acrobat és una família de programes informàtics d’Adobe Systems compatibles amb gairebé totes les plataformes de treball informàtic. Pensats per a visualitzar, crear i/o modificar arxius amb el format d’emmagatzematge de documents anomenat Portable Document Format o PDF, inclouen, gestionen i optimitzen tant imatges vectorials com mapes de bits o textos» *
Dit de pas: aquest és el programa que més ha intervingut en el procés de creació, de gestió o de realització d’aquest treball fins a fer-lo compatible per portar-lo imprimir, a fer-ne els plotters o a fer-ne alguna icona
Si voleu veure'n més cliqueu aquí
Sobre la idea com a pont, sobre el pont com a idea
«La transició de la naturalesa cap a la cultura o a l’inrevés fa molt de temps que és oberta. Passa per un pont facilment assolible : el de la vida en exercici. Els homes s’han compromès en aquesta construcció d’ençà que existeixen — o millor: els homes no existeixen si no és pel fet que es consagren a la contrucció d’aquest pont. L’home és la criatura pontifical que després dels primers estadis d’evolució estableix lligams utilitzables per a la tradició entre els caps de pont situats en la corporalitat i els que se situen en els programes culturals» *
«La grandesa de l'home rau en el fet que és un pont i no cap meta: allò que en l'home és estimable consisteix en el fet que és una transició i un ocàs» *
Pablo Picasso — Acrobate a la boule o Fillette a la boule. 147 × 95. Oli sobre tela (1905). Museu Pushkin, Moscou
12 de les 22 imatges d’un giff animat o frames per a l’andante de la sonata 16 per a piano, K 545, de Mozart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada