«L’essencial en la vida és prendre’s seriosament les coses accesòries. Quan les coses accesòries augmenten en vigor, el perill que emana de la cosa principal queda jugulat. Pujar més amunt en l’accessori significa progressar en allò que compta més» *.
Si no em puc fer càrrec d’un concepte tant monstruós com el d’idea potser m’hi podré apropar com si fos una marca a la qual calgués fer-ne un logotip
La idea com una peça de lego:
«El codi QR és un tipus de codi de barres en dues dimensions constituït per mòduls negres disposats dins d’un quadrat de fons blanc. QR ve de l’anglès Quick Response, perquè el contingut pot ser descodificat molt ràpidament. Destinat a ser llegit per un lector de codi de barres, un telèfon mòbil, un smartphone o una webcam, té l’avantatge de poder emmagatzemar molta més informació que un codi de barres» *
Aquestes quatre imatges que segueixen probablement resumeixen la història dels plafons. Un correu electrònic en el qual es donava acusament de rebuda a una invitació. El text del correu, l’endemà mateix, havia de ser l’objecte del projecte.
Sobre si podem «fractalitzar» una idea:
Sobre la idea com la zigazaga d’un llampec amb prou feines vist:
Recto i verso de les tovalles de paper per al convit d’inauguració:
Joan Miró — Aidez l’Espagne. 32.1 x 50.2 ( 1937 ) Cartell, tintes planes sobre paper. The Metropolitan Museum of Art, Nova Iork
Elegia gràfica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada