Friedrich Nietzsche a La Gàia Ciència: «Calen generacions fins arribar a trovar un convencionalisme prou cortès de gratitud. Al seu moment —potser només massa tard— arriba l’hora en la qual fins i tot en l’agraïment penetra una mena d’esperit i de genialitat. També aleshores, ordinàriament, es fa present algú que és el gran receptor de la gratitud, però no només per allò que ell mateix ha fet de bo, sino sobretot per allò que ha estat acumulat a poc a poc pels seus predecessors com un tresor d’allò que és millor i més sublim» *
Agramunt ve d’agraïment ?
Agramunt com a lloc de trobada
El do de la trobada... malgrat tot... allò que s’hi oposa
El gran malgrat tot
Exercicis, fitness d’agraïment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada