presentació


ideasantipau.blogspot.com



Aquest blog està vinculat al cicle «L’important és la idea» organitzat per la Fundació Guillem Viladot Lo Pardal d’Agramunt

En les entrades que veureu s’hi explica tot allò que s’explicaria en un catàleg

Comencem per una petita crònica dels fets que podria ser aquesta: en resposta a la invitació que Josep Miguel Garcia em va fer convidant-me a participar a aquest «simposi d’idees... visuals» li vaig enviar un correu el text del qual el podeu veure o llegir si visiteu la Fundació a Agramunt però també si cliqueu aquí

Bàsicament, el treball ha consistit a fer servir, en una «doble pirueta» mcluhaniana (The Medium is the Massage, 1967) el text d’aquest correu com a objecte del treball en qüestió

Com sigui, però, que a un no el conviden cada dia a parlar «sobre les idees» i com sigui que fer uns arxius postcript tant grans i sòlids no és fàcil, mentre ho madurava —mentre em barallava amb l’ordinador— vaig anar guardant tot allò que em passava pel cap mentre anava fent (El «temps d’espera» —de vegades llarguíssim— mentre es fa la «destil·lació» «acrobàtica» en alta resolució en l’ordinador : tot un tema. Un dia n’hem de parlar)

I, allò que vaig anar fent ho podríem classificar en sis parts o tipus d’exercicis

Els podreu anar veient si moveu l'scroll avall llevat de l'apartat b. que, per raons tècniques, ens ha estat impossible d'incloure'l d'una manera seguida en el bloc sencer però que el podeu visualitzar si cliqueu aquí o bé anant a l'esmentat apartat b i, a cada entrada, li demaneu manualment la visualització de la imatge

a. Exercicis gràfics. En primer lloc hi hagué, degut al meu ofici amb el qual em guanyo la vida, uns jocs que podríem titllar de simplement gràfics 

b. Exercicis pictogràfics. En segon lloc, i això degut al meu interès per la imatge, hi ha una reflexió sobre què diríem si diguéssim «quadres-amb-idea», aquest tipus de pintures que al llarg de la història s’han acumulat en els nostres ulls «carregades-de-simbolismes», imatges silencioses que, a manera d’icones, parlen les idees pels descosits 

c. Exercicis geogràfics. En tercer lloc, i això degut a la meva dèria a llegir filosofia, algunes imatges —acudits més aviats prims— referides a Agramunt. Aquí, a Agramunt, avui s’està parlant de les idees. Aquest és el lloc. No podia passar per alt el fet que en un temps remot Plató instituí un «jardí dels filòsofs», un lloc… amb una adreça, un «jardí» per a les idees. Calia internevir doncs (gràficament) en el poble  

d. Exercicis cronogràfics. En quart lloc, i això degut al fet constatable d’estar en aquest món quotidianament i cada dia, anava fent uns tipus d’acudits gràfics més, doncs, quotidians. Treure a passejar el gos, posar-se un casc, les crosses, coses així  

e. Exercicis ortogràfics. Com més m’endinsava, però, en la reflexió gràfica m’adonava com n’era de difícil definir o tant sols apropar-me a «la idea» (com si només n’hi hagués una!) però que malgrat tot, o si més no en l’enunciat del col·loqui (L’important és la idea), tots hi estiguéssim obligats. Davant, doncs, la impossibilitat de definir exactament (?) què és o què pugui ser una o la o alguna idea vaig anar recollint les aplicacions que en fa el llenguatge. Si la paraula idea, sola, em semblava buida de sentit, acompanyada i/o copiosament aplicada, el desbordava. Una... bona-idea !

f. Exercicis ideogràfics. També, davant d’aquesta mateixa «impossibilitat» i també per sortir-me’n, vaig pensar que potser no es tractava tant de «definir» la idea per se com de fer-ne una «aplicació pràctica» o personal o «existencial»... com es deia abans. Si un vol parlar d’idees el millor que pot fer —el més econòmic— és «mullar-se», «idear-se», doncs. No hi ha idees si un no s’idea a si mateix. Calia convertir el concepte en l’imperatiu d’un verb: «Idea’t!». Aquesta esdevingué per a mi la qüestió de les qüestions 

Aquestes sis parts o exercicis es complementen amb alguns textos que han vingut al pas mentre feia camí i un apartat de notes, de referències bibliogràfiques i uns g. Exercicis d'agraïment

Par la presente je n'appartiens plus a l'art (Joseph Beuys). Efectivament «l’art» fa temps que ha deixat d’actuar per deixar entrar en escena un sèrie d’exercicis. Hi ha exercicis declarats i d’altres no declarats. Provaré de parlar de tots els què crec que a mi em pertoquen

el text del correu



Benvolgut Josep Miquel. Moltes gràcies per la invitació a participar en aquest fòrum d’idees... visuals i, ja que sembla que tota idea és un relat, vet aquí el meu. Els qui alguna vegada ens hem ocupat d’«allò-que-és-visual» sovint hem reflexionat sobre la imatge. La imatge: allò que... «es veu». Veure-hi ho podem traduir al grec per eido que dóna eidos, visió, vista, aspecte, figura... idea. Aquesta idea ens la solem representar com una llambregada, com si fos el ressò d’alguna cosa que fou extraordinàriament veritable i immediata i que de cop, amb un gest acrobàtic inaudit, pren forma, es fa visible i esdevé la bona notícia d’aquella immediatesa actualitzada, com si es revelés un sentiment gran que teníem amagat al cor. Eido també dóna el llatí video. Així doncs, la idea dóna... i fa parlar molt perquè el flaix d’aquella espurna queda molt lluny de nosaltres i davant nostre només tenim, només ens queda, l’obligació... de dir, de fer-ne el relat. Plató, el descobridor de la idea, com a poeta, hauria pogut fer versos bellíssims, però la idea, en aquest sentit, no el va... «deixar parlar». Els nous mitjans de comunicació i la imperiosa esperança del nou missatge el van obligar a la «cultura», mot que en el grec d’aquell temps era paideia. El relat de la voluntat d’ensenyar... com ha de ser un país (pais-paidos)... i com ha de ser aquesta espera. És clar que amb Sòcrates, el seu mestre, ho va tenir fàcil, podríem dir fàcilment, però no és tan fàcil. Som davant d’indicis que les generacions actuals passem per una ruptura de la idea de món que, per l’envergadura i l’amplitud de les conseqüències, és, com a mínim, tan important com la que va provocar fa milers d’anys allò que ara en diem filosofia clàssica. Potser un estudi d’aquella antiga ruptura ens pot inspirar una mica de comprensió per al moment que ara vivim. Potser no assolirem un coneixement millor d’allò que fa al «nostre» cas si no participem en les aventures que ens proporciona la re... visió de la nostra història, ja que potser una idea també és allò que roman al llindar de tot límit esperant i, perquè espera, mai no del tot sense la presència anticipada d’allò que espera. Una abraçada

el projecte









a) Exercicis gràfics

A la recerca d'un logotip




«L’essencial en la vida és prendre’s seriosament les coses accesòries. Quan les coses accesòries augmenten en vigor, el perill que emana de la cosa principal queda jugulat. Pujar més amunt en l’accessori significa progressar en allò que compta més» *.

Si no em puc fer càrrec d’un concepte tant monstruós com el d’idea potser m’hi podré apropar com si fos una marca a la qual calgués fer-ne un logotip








La idea com una peça de lego:




«El codi QR és un tipus de codi de barres en dues dimensions constituït per mòduls negres disposats dins d’un quadrat de fons blanc. QR ve de l’anglès Quick Response, perquè el contingut pot ser descodificat molt ràpidament. Destinat a ser llegit per un lector de codi de barres, un telèfon mòbil, un smartphone o una webcam, té l’avantatge de poder emmagatzemar molta més informació que un codi de barres» *

Aquestes quatre imatges que segueixen probablement resumeixen la història dels plafons. Un correu electrònic en el qual es donava acusament de rebuda a una invitació. El text del correu, l’endemà mateix, havia de ser l’objecte del projecte.











Sobre si podem «fractalitzar» una idea:




Sobre la idea com la zigazaga d’un llampec amb prou feines vist:




Recto i verso de les tovalles de paper per al convit d’inauguració:






Sobre si ajuda i idea s'assemblen:


Joan Miró — Aidez l’Espagne. 32.1 x 50.2 ( 1937 ) Cartell, tintes planes sobre paper. The Metropolitan Museum of Art, Nova Iork


Elegia gràfica:



b) Exercicis pictogràfics

Sobre si les idees són dels pintors o si són dels seus posteriors contempladors o dels seus comentaristes

«La invenció, la idea de la creu fou molt posterior als origens del cristianisme. La idea, el signe de la creu, els primers cristians no la necessitaven per a res. Les persecucions testimonien que ells mateixos eren aquesta creu i no tenien cap necessitat de representació. La creu, que era en tots els seus cors ( sic ), no s’exterioritzava, no es mostrava enlloc, ni en les cases particulars, ni en les sales de reunió que servien de sinagona ni tan sols en les catacombes que era el refugi últim contra les persecucions» *

Hans Holbein, el jove — Els ambaixadors (Jean de Dinteville i Georges de Selve o Die Gesandten). 206×209. Oli sobre fusta (1304-1306). National Gallery, Londres.




Giotto di Bondone — El petó de Judas. 200×185. Fresc (1304-1306). Capella Scrovegni, Padua



Édouard Manet — Le Déjeuner sur l'Herbe. 208×264,5. Oli sobre tela (1863). Museu d’Orsay, Paris



Salvador Dalí — El naixement d’una deessa. 93×153. Pintura sobre tela (1960). Palau de la Generalitat



Gustave Courbet — L'origine du monde. 55×46. Oli sobre tela (1866). Museu d’Orsay, Paris



Matthias Grünewald – Retaule d’Isenheim. Taula central. Crucifixió. A la dreta, Joan Baptista, assenyala amb el dit (1512-1516). Museu d’Unterlinden, Colmar.

c) Exercicis geogràfics o sobre Agramunt com un lloc, com un «poble idea»

Em va ser impossible evitar aquest acudit massa fàcil però de l’enunciat o del tema (tema que em desbordava) arran del qual se’m convidava a la participació era difícil eludir de pensar en segons quines coses. Diu la tradició que Plató va posar a l’entrada de la seva Άκαδήμεια un escrit en el qual demanava que «tot aquell que no fos geòmetra es quedés lluny d’aquell lloc». A ser geòmetres ningú no ens n’ha ensenyat i la distància davant allò que pugui voler dir un concepte tan gran com aquest crea vertigen. Amb tot, la possibilitat que mai hi hagi hagut llocs com aquest amb els seus corresponents exercitants clients o atletes, fascina tant com crea vertigen. Sembla ser que hi havia una segona inscripció, aquesta mig oculta i humorística: «Que sigui exclòs d’aquest lloc aquell que no estigui disposat a implicar-se en les aventures amoroses amb els altres visitants del jardí dels teòrics». L’exageració filosòfica ens dóna l’oportunitat de revisar totes les opcions que havíem pres a priori a fi que ens pronunciem contra l’exclusió *








Sobre l’elevar-se per la idea

L’idealisme entès com a precedent dels vols espaials en el sentit que practicava una manera d’elevar-se per damunt de la terra, la base natural de l’home.  

Google maps


Idea de tres-cents seixanta graus, idea de zero graus


Jordi Domenech — Foto panoràmica de la plaça Mercadal d'Agramunt

La idea d’Agramunt des de l’esgrafiat de la casa que hi ha al número vint-i-cinc del carrer d’Agramunt al barri de Sant Gervasi de Barcelona

Carrer d’Agramunt, 25. Barcelona http://www.flickr.com/photos/arnimschulz/3616075013/in/photostream/


La idea, una porta


Basílica de Santa Maria d’Agramunt. Porta. http://www.flickr.com/photos/riosyvalles-2/5598483333/


Els porxos d’una idea


Callego.es — Agramunt. Porxos de la plaça Mercadal. 55210004.jpg




El drac d’Agramunt o Sobre com requalificar el sòl d’acord amb els colors idea










La idea que l’escultor portava al cap


Basílica de Santa Maria d’Agramunt. Arpia. 1279-1280 http://elpasiego.foroactivo.com/t40p675-bestiario-medieval#5699

Record de Norman McLaren


Sobre la idea com a acrobàcia, sobre l’acrobàcia com a idea


«Zaratustra guaità la gent i es meravellà. Llavors parlà així : “L'home és una corda tibant entre la bèstia i el superhome, una corda sobre un abisme. Un perillós passar a l'altra banda, un perillós fer camí, un perillós mirar enrere, un perillós tremolar i restar aturat”» *


«L’artistisme est la subversion d’en haut, il sape “l’existant” par le dessus. Le principe subversif, ou mieux: supraversif, ne réside ni dans l’hyper du terme hybris ni dans le super de superbia; il se dissimule dans l’akro du mot «acrobatisme» *


«Acrobat és una família de programes informàtics d’Adobe Systems compatibles amb gairebé totes les plataformes de treball informàtic. Pensats per a visualitzar, crear i/o modificar arxius amb el format d’emmagatzematge de documents anomenat Portable Document Format o PDF, inclouen, gestionen i optimitzen tant imatges vectorials com mapes de bits o textos» *

Dit de pas: aquest és el programa que més ha intervingut en el procés de creació, de gestió o de realització d’aquest treball fins a fer-lo compatible per portar-lo imprimir, a fer-ne els plotters o a fer-ne alguna icona

Si voleu veure'n més cliqueu aquí




Sobre la idea com a pont, sobre el pont com a idea


«La transició de la naturalesa cap a la cultura o a l’inrevés fa molt de temps que és oberta. Passa per un pont facilment assolible : el de la vida en exercici. Els homes s’han compromès en aquesta construcció d’ençà que existeixen — o millor: els homes no existeixen si no és pel fet que es consagren a la contrucció d’aquest pont. L’home és la criatura pontifical que després dels primers estadis d’evolució estableix lligams utilitzables per a la tradició entre els caps de pont situats en la corporalitat i els que se situen en els programes culturals» * 


«La grandesa de l'home rau en el fet que és un pont i no cap meta: allò que en l'home és estimable consisteix en el fet que és una transició i un ocàs» *


Pablo Picasso — Acrobate a la boule o Fillette a la boule. 147 × 95. Oli sobre tela (1905). Museu Pushkin, Moscou

12 de les 22 imatges d’un giff animat o frames per a l’andante de la sonata 16 per a piano, K 545, de Mozart. 


d) Exercicis cronogràfics



Sobre la idea de vida registrada i sobre la vida registrada d’una idea




 


Sobre la idea considerada com a crossa

 

Hanz Würz, Zerbrecht die Krücken. Krüppel-Probleme der Menschheit. Schicksalsstiefkinder aller Zeiten und Völker in Wort und Bild. Leipzig, 1932. («Trenqueu les crosses. Els problemes de la paràlisi de la humanitat. El destí de tots els fillastres d’arreu i de totes les edats, en paraules i en imatges»)



 

Sobre treure a passejar la idea






 

Sobre la idea i els ideals com a cascs protectors



«Globalment podríem dir que l’home adopta trets demoníacs i actua com l’antítesi en el drama diví de la redempció. Els seus ideals, les seves idees el protegeixen de la irrupció d’allò diví. És per això que cap comportament humà és tan dual com la seva vida religiosa. L’home, com a homo religiosus és el fariseu sotmès a la llei: com més amunt puja més avall cau en l’abisme de la vanitat. L’home no pot alliberar-se de la dualitat demoníaca: sempre és al mateix temps idealista i obscurantista, profeta i fariseu, sacerdot i pagà» *





Ideales verdes



Sobre desenterrar una idea. Sobre l’excavació o sobre, finalment, la seva aparició



Exhumació de la mòmia d’un infant (entre el segle I dC i l'època baix imperial) al sector 2B de la Necròpolis Alta d’Oxirinc, alBahnasa, Mínia, Egipte, 2009. J. Padró Parcerisa (director de la missió), Tribuna d’Arqueologia, 2012.




 

 Sobre si el mitjà és la idea







e) Exercicis ortogràfics o sobre algunes coses que diu la idea del llenguatge i sobre algunes coses que diu el llenguatge de la idea


« La idea sobretot la idea, la idea per damunt de tot, cal defensar la idea, fins i tot morir per la idea. Ah, la idea. Oh, la idea. Ai, la idea, Ui, la idea. Cal tenir un ideal: la idea. Què li deia ? La idea ! » * 

Una idea justa | Una idea obscura | Una idea inexacta | Una idea aproximada | Això et donarà una idea | Una idea de referència | Una idea sobrevalorada | Una idea suïcida | Fer-se una idea | Li vingué la idea | Una idea fixa | Acariciar una idea | Una idea expressada | Una idea absurda | Una sola idea | Una idea concreta | Una idea abstracta | No s'ha de dir ideia | Una idea de finalitat | D'acord amb una idea | Una idea adquirida | Una idea persistent | Una idea basada en | Treure-li una idea del cap | Una idea l'assaltà | Una idea dins el carbassot | Corporificar una idea | M'il·lusiona la idea | Covar una idea | S’encastellà en la seva idea | Trobar bona una idea | Una idea falsa | Una idea imposible | Vull imprimir aquesta idea en el teu cap | Infiltrar una idea | Li vaig inspirar la idea | Porta de cap una idea | Una idea lluminosa | La idea et va passar pel cap | No va prosperar cap idea | Cambiar d’ idea | Trobar bona una idea | Venir una idea | Una idea adequada | D'acord amb una idea | La meva idea | Desenvolupar una idea | Arrelar una idea | Assaltar una idea | Avançar una idea | La idea es basa | Lliurar-se a una idea | Element fonamental d'una idea | Impregnat d'una idea | Mot que expressa una idea | Una idea més o menys completa | Això em confirma en la meva idea | Tinc una idea confusa | Formar-se una idea clara | Realçar la idea | Una idea exacta | Desvirtuar una idea | Signe visible d'una idea | Una idea clara | Una idea escabellada | Esculpir una idea | Una idea del restant | Una idea renovadora | Explotació d'una idea | Exploració d'una idea | Una idea extravagant | Una idea errònia | Una idea feliç | Una idea fixa | Una idea musical | Una idea general | Una idea genial | Fer la guerra a una idea | Una idea de grandària | Una idea de menyspreu | Una idea de repetició | Formar en idea | Una idea feta sensible | La idea és bona però no és nova | Una idea bàsica | Una idea rebuscada | Transformar una idea | Una idea quimèrica | Una idea aproximada | Una idea vaga | Una idea de repetició | Dibuix d'una idea | Separar una idea | Formació d'una idea | Buscar una idea | Una idea delirant | Una idea principal | Una idea preconcebuda | Una idea de profunditat | Una idea de contrast | Una idea de duració | Una certa idea | Una idea certa | Aferrar-se a una idea | Cristal·litzar una idea | Una idea de culte | Donar una idea | Enterrar una idea | Ni puta idea | Esculpir una idea | Formar una idea | Una idea impracticable | Inspirar una idea | Propagar una idea | Recalcar una idea | Una idea quimèrica | Fer-se a la idea | Una idea de petitesa | Una idea de mosquit | Una idea de quelcom | Una idea de simultaneïtat | Una idea de repetició | Formar una idea dins la ment | A partir de la idea | Absència d’ idea | Una idea de bomber | Una idea millor | Una idea pitjor | Una idea fixa | Una idea cega...
« Topant de cap en una i altra soca, | avançant d'esma pel camí de l'aigua, | se'n ve la idea tota sola. És cega. || D'un cop de roc llançat amb massa traça, | el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre | se li ha posat un tel: la idea és cega. || Ve a abeurar-se a la font com ans solia, | mes no amb el posat ferm d'altres vegades | ni amb ses companyes, no: ve tota sola. || Ses companyes, pels cingles, per les comes, | pel silenci dels prats i en la ribera, | fan dringar l'esquellot mentre pasturen | l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. || Topa de morro en l'esmolada pica | i recula afrontada... Però torna, | i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. || Beu poc, sens gaire set. | Després aixeca | al cel, enorme, l'embanyada testa | amb un gran gesto tràgic; parpelleja | damunt les mortes nines, i se'n torna | orfe de llum sota el sol que crema, | vacil·lant pels camins inoblidables, | brandant llànguidament la llarga cua » *
| Un ideal ascètic | Un ideal polític | Un ideal estètic | Representació ideal | M’agafaré a mi mateix amb mà de ferro fins que surti de mi la idea | La idea que la normalitat esdevé el salari de l’anormalitat | La idea que la idea s’ha de presentar com a vencedora del seu handicap i vèncer la mentalitat dels voyeurs que la miren amb les seves armes | La idea com una malalta virtuosa | Malgrat tot, la idea | La idea de malgrat tot | La gran idea del gran malgrat tot | idea... m | idea... t ! | Aquesta idea és deliciosa : desperta i crida !

f) Exercicis ideogràfics o sobre l'imperatiu «idea't»


Idea’t. Idea’t, tu a tu mateix. Acabes de rebre l’ordre. N’ets responsable. Només tu l’has sentida. Ningú altre no la podrà portar a terme

Si acceptes que has sentit aquest imperatiu, el camp base de l’ascensió a la qual et sents cridat només és el teu. Només tu coneixes els paràmetres de moviment pels quals t’has de començar a moure. No pots, per exemple, idear a algú altre però sí que pots, sí que has d’idear-te a tu i només d’una manera : des de la veu d’aquest imperatiu que dius que has sentit (també pots fer veure que no l’has sentit)

Idea’t. Imagina’t. Inventa’t. Desafia’t tu a tu mateix a no negar que has sentit aquest imperatiu. Algú amb una veu absolutament diàfana te l’ha dirigit. Idea’t : et conviden a idear-te. Com si fos la primera vegada, com si mai no ho haguessis fet. Potser, efectivament, mai abans no ho havies fet. No pots precisar des d’on ha estat pronunciat aquest imperatiu però no hi ha dubte de la seva verticalitat absoluta : l’autoritat d’una altra vida en aquesta vida. Idea’t diu la veu que acaba de pronunciar el meu «encara-no» més íntim i la meva transformació... això sí que és urgent ! Idea’t : aquesta veu fa que et sentis observat amb molta més precisió que no ho faries tu amb tu mateix. 

Idea’t : du musst dein Leben ändern, has de canviar de vida 

Idea’t, exercicis ideatoris, definicions ! Una definició no econòmica de riquesa, una definició no aristocràtica de noblesa, una definició no atlètica d’alt rendiment, una definició d’altura no fonamentada en la dominació, una definició no ascètica de perfecció, una definició no militar de coratge, una definició no fanàtica de sabiesa o de fidelitat, una definició no cultural d’art, una definició no religiosa de teologia o una definició no burocràtica de comunitat. Aquí hi caps perfectament. Aquí ho hi ha exclusions ni excuses

Idea’t, explica-ho, desplega-ho. Alguna cosa continuarà emetent idees si t’idees, si m’ideo

Idea’t... «de pensament, paraula, obra o omissió»

Idea’t... «vetlleu» 

«És la teoria que, perquè ho és, també és praxi. És un comprendre que, perquè ho és, també és un prendre. És un indicatiu que té el significat d’imperatiu absolut, categòric. És l’imperatiu, la crida, el mandat, l’exigència que un no pot no obeir» * 

Idea’t diu el meu entrenador fent servir l’argot de la posada en forma. Potser en societat, és a dir fora del terreny de joc, fora del camp... base, aquesta paraula sona vulgar o a polidament incorrecta, però per als equips és constitutiva

Idea’t, desdobla’t asimètricament a tu mateix i associa una de les parts a algú superior comparable a un geni o a un àngel que, molt proper al seu protegit, li fa de monitor o d’entrenador intel·lectual i li dóna la certesa de ser constantment vist, constantment posat a prova, constantment judicat amb severitat

Idea’t : posa’t de ple davant el mateix concepte de treball

Aquell concepte de treball que sap perfectament que hi ha, des del punt de vista cognitiu, coses noves sota el sol

Idea’t, exercita’t...
«Prendre son vol jaque jour ! Au moins un moment qui peut être bref, pourvu qu’il soit intense. Chaque jour un «exercice spirituel» —seul ou en compagnie de qui, lui aussi, veut s’améliorer. Exercices spirituels. Sortir de la durée. S’efforcer de dépouiller tes propres passions, les vanités, le prurit de bruit autour de ton nom ( qui de temps à autre, te démage comme un mal chronique ). Fuir la médisance. Depouiller la pitié et la haine. Aimer tous les hommes libres. S’éterniser en se dépassant. Cet effort sur soi est nécessaire, cette ambition, juste. Nombreux sont ceux qui s’absorbent entièrement dans la politique militante. Rares, très rares, ceux qui pour préparer la revolution, veulent s’en rendre dignes.» *
Idea’t. Passa del treball purament passiu de pensar què pot ser la idea o una idea o quina és la millor idea al treball indefugible en el qual saps perfectament en quina mesura el teu jo hi està implicat. Ets tu que t’has d’idear... o tu, ara, no t’estàs ideant... 

Però «si t’idees...
... si et desvetlles, si ultrapasses immediatament les construccions provisionals de la zona del buit on ets i t’orientes cap allò real — és a dir de dimensions més grans — si et desvetlles a una visió autohipnòticament lluminosa, si et mous cap a allò que faràs quan tot just et posaràs en moviment, si et desvetlles hauràs d’inventar la visió, la imatge, la idea que portes en l’esperit en direcció a un somni autògen i lúcid» *
Només si et desvetlles, si t’idees, podràs voler alguna cosa en saber-te animat per una veritat resistent a qualsevol depressió. Si et desvetlles, si t’idees : si podràs produir la visió que et menarà i que et mobilitzarà
«D’abord et avant tout les oeuvres ! C’est-à-dire l’exercice, l’exercice, l’exercice ! La «foi» adéquate s’ajoutera d’elle-même — soyez-en sûrs.» *

g) Exercicis d'agraïment



Friedrich Nietzsche a La Gàia Ciència: «Calen generacions fins arribar a trovar un convencionalisme prou cortès de gratitud. Al seu moment —potser només massa tard— arriba l’hora en la qual fins i tot en l’agraïment penetra una mena d’esperit i de genialitat. També aleshores, ordinàriament, es fa present algú que és el gran receptor de la gratitud, però no només per allò que ell mateix ha fet de bo, sino sobretot per allò que ha estat acumulat a poc a poc pels seus predecessors com un tresor d’allò que és millor i més sublim» *

Agramunt ve d’agraïment ?

Agramunt com a lloc de trobada

El do de la trobada... malgrat tot... allò que s’hi oposa

El gran malgrat tot

Exercicis, fitness d’agraïment