ideasantipau.blogspot.com
Aquest blog està vinculat al cicle «L’important és la idea» organitzat per la Fundació Guillem Viladot Lo Pardal d’Agramunt
En les entrades que veureu s’hi explica tot allò que s’explicaria en un catàleg
Comencem per una petita
crònica dels fets que podria ser aquesta: en resposta a la invitació
que Josep Miguel Garcia em va fer convidant-me a participar a aquest
«simposi d’idees... visuals» li vaig enviar un correu el text del qual
el podeu veure o llegir si visiteu la Fundació a Agramunt però també si cliqueu aquí
Bàsicament, el treball ha consistit a fer servir, en una «doble pirueta» mcluhaniana (The Medium is the Massage, 1967) el text d’aquest correu com a objecte del treball en qüestió
Com sigui, però, que a un
no el conviden cada dia a parlar «sobre les idees» i com sigui que
fer uns arxius postcript tant grans i sòlids no és fàcil, mentre ho
madurava —mentre em barallava amb l’ordinador— vaig anar guardant tot
allò que em passava pel cap mentre anava fent (El «temps d’espera» —de
vegades llarguíssim— mentre es fa la «destil·lació» «acrobàtica» en alta
resolució en l’ordinador : tot un tema. Un dia n’hem de parlar)
I, allò que vaig anar fent ho podríem classificar en sis parts o tipus d’exercicis
Els podreu anar veient si moveu l'scroll avall llevat de l'apartat b. que, per raons tècniques, ens ha estat impossible d'incloure'l d'una manera seguida en el bloc sencer però que el podeu visualitzar si cliqueu aquí o bé anant a l'esmentat apartat b i, a cada entrada, li demaneu manualment la visualització de la imatge
Els podreu anar veient si moveu l'scroll avall llevat de l'apartat b. que, per raons tècniques, ens ha estat impossible d'incloure'l d'una manera seguida en el bloc sencer però que el podeu visualitzar si cliqueu aquí o bé anant a l'esmentat apartat b i, a cada entrada, li demaneu manualment la visualització de la imatge
a. Exercicis gràfics. En primer lloc hi hagué, degut al meu ofici amb el qual em guanyo la vida, uns jocs que podríem titllar de simplement gràfics
b. Exercicis pictogràfics.
En segon lloc, i això degut al meu interès per la imatge, hi ha una
reflexió sobre què diríem si diguéssim «quadres-amb-idea», aquest tipus
de pintures que al llarg de la història s’han acumulat en els nostres
ulls «carregades-de-simbolismes», imatges silencioses que, a manera
d’icones, parlen les idees pels descosits
c. Exercicis geogràfics.
En tercer lloc, i això degut a la meva dèria a llegir filosofia,
algunes imatges —acudits més aviats prims— referides a Agramunt. Aquí, a
Agramunt, avui s’està parlant de les idees. Aquest és el lloc. No podia
passar per alt el fet que en un temps remot Plató instituí un «jardí
dels filòsofs», un lloc… amb una adreça, un «jardí» per a les idees.
Calia internevir doncs (gràficament) en el poble
d. Exercicis cronogràfics.
En quart lloc, i això degut al fet constatable d’estar en aquest món
quotidianament i cada dia, anava fent uns tipus d’acudits gràfics més,
doncs, quotidians. Treure a passejar el gos, posar-se un casc, les
crosses, coses així
e. Exercicis ortogràfics. Com
més m’endinsava, però, en la reflexió gràfica m’adonava com n’era de
difícil definir o tant sols apropar-me a «la idea» (com si només n’hi
hagués una!) però que malgrat tot, o si més no en l’enunciat del
col·loqui (L’important és la idea), tots hi estiguéssim obligats.
Davant, doncs, la impossibilitat de definir exactament (?) què és o què
pugui ser una o la o alguna idea vaig anar recollint les aplicacions que
en fa el llenguatge. Si la paraula idea, sola, em semblava buida de
sentit, acompanyada i/o copiosament aplicada, el desbordava. Una...
bona-idea !
f. Exercicis ideogràfics. També,
davant d’aquesta mateixa «impossibilitat» i també per sortir-me’n, vaig
pensar que potser no es tractava tant de «definir» la idea per se com
de fer-ne una «aplicació pràctica» o personal o «existencial»...
com es deia abans. Si un vol parlar d’idees el millor que pot fer —el
més econòmic— és «mullar-se», «idear-se», doncs. No hi ha idees si
un no s’idea a si mateix. Calia convertir el concepte en l’imperatiu
d’un verb: «Idea’t!». Aquesta esdevingué per a mi la qüestió de les
qüestions
Aquestes sis parts o
exercicis es complementen amb alguns textos que han vingut al pas mentre
feia camí i un apartat de notes, de referències bibliogràfiques i uns g. Exercicis d'agraïment
Par la presente je n'appartiens plus a l'art (Joseph Beuys). Efectivament «l’art» fa temps que ha deixat d’actuar per deixar entrar en escena un sèrie d’exercicis. Hi ha exercicis declarats i d’altres no declarats. Provaré de parlar de tots els què crec que a mi em pertoquen
