f) Exercicis ideogràfics o sobre l'imperatiu «idea't»

Idea’t. Idea’t, tu a tu mateix. Acabes de rebre l’ordre. N’ets responsable. Només tu l’has sentida. Ningú altre no la podrà portar a terme

Si acceptes que has sentit aquest imperatiu, el camp base de l’ascensió a la qual et sents cridat només és el teu. Només tu coneixes els paràmetres de moviment pels quals t’has de començar a moure. No pots, per exemple, idear a algú altre però sí que pots, sí que has d’idear-te a tu i només d’una manera : des de la veu d’aquest imperatiu que dius que has sentit (també pots fer veure que no l’has sentit)

Idea’t. Imagina’t. Inventa’t. Desafia’t tu a tu mateix a no negar que has sentit aquest imperatiu. Algú amb una veu absolutament diàfana te l’ha dirigit. Idea’t : et conviden a idear-te. Com si fos la primera vegada, com si mai no ho haguessis fet. Potser, efectivament, mai abans no ho havies fet. No pots precisar des d’on ha estat pronunciat aquest imperatiu però no hi ha dubte de la seva verticalitat absoluta : l’autoritat d’una altra vida en aquesta vida. Idea’t diu la veu que acaba de pronunciar el meu «encara-no» més íntim i la meva transformació... això sí que és urgent ! Idea’t : aquesta veu fa que et sentis observat amb molta més precisió que no ho faries tu amb tu mateix. 

Idea’t : du musst dein Leben ändern, has de canviar de vida 

Idea’t, exercicis ideatoris, definicions ! Una definició no econòmica de riquesa, una definició no aristocràtica de noblesa, una definició no atlètica d’alt rendiment, una definició d’altura no fonamentada en la dominació, una definició no ascètica de perfecció, una definició no militar de coratge, una definició no fanàtica de sabiesa o de fidelitat, una definició no cultural d’art, una definició no religiosa de teologia o una definició no burocràtica de comunitat. Aquí hi caps perfectament. Aquí ho hi ha exclusions ni excuses

Idea’t, explica-ho, desplega-ho. Alguna cosa continuarà emetent idees si t’idees, si m’ideo

Idea’t... «de pensament, paraula, obra o omissió»

Idea’t... «vetlleu» 

«És la teoria que, perquè ho és, també és praxi. És un comprendre que, perquè ho és, també és un prendre. És un indicatiu que té el significat d’imperatiu absolut, categòric. És l’imperatiu, la crida, el mandat, l’exigència que un no pot no obeir» * 

Idea’t diu el meu entrenador fent servir l’argot de la posada en forma. Potser en societat, és a dir fora del terreny de joc, fora del camp... base, aquesta paraula sona vulgar o a polidament incorrecta, però per als equips és constitutiva

Idea’t, desdobla’t asimètricament a tu mateix i associa una de les parts a algú superior comparable a un geni o a un àngel que, molt proper al seu protegit, li fa de monitor o d’entrenador intel·lectual i li dóna la certesa de ser constantment vist, constantment posat a prova, constantment judicat amb severitat

Idea’t : posa’t de ple davant el mateix concepte de treball

Aquell concepte de treball que sap perfectament que hi ha, des del punt de vista cognitiu, coses noves sota el sol

Idea’t, exercita’t...

«Prendre son vol jaque jour ! Au moins un moment qui peut être bref, pourvu qu’il soit intense. Chaque jour un «exercice spirituel» —seul ou en compagnie de qui, lui aussi, veut s’améliorer. Exercices spirituels. Sortir de la durée. S’efforcer de dépouiller tes propres passions, les vanités, le prurit de bruit autour de ton nom ( qui de temps à autre, te démage comme un mal chronique ). Fuir la médisance. Depouiller la pitié et la haine. Aimer tous les hommes libres. S’éterniser en se dépassant. Cet effort sur soi est nécessaire, cette ambition, juste. Nombreux sont ceux qui s’absorbent entièrement dans la politique militante. Rares, très rares, ceux qui pour préparer la revolution, veulent s’en rendre dignes.» *

Idea’t. Passa del treball purament passiu de pensar què pot ser la idea o una idea o quina és la millor idea al treball indefugible en el qual saps perfectament en quina mesura el teu jo hi està implicat. Ets tu que t’has d’idear... o tu, ara, no t’estàs ideant... 

Però «si t’idees...

... si et desvetlles, si ultrapasses immediatament les construccions provisionals de la zona del buit on ets i t’orientes cap allò real — és a dir de dimensions més grans — si et desvetlles a una visió autohipnòticament lluminosa, si et mous cap a allò que faràs quan tot just et posaràs en moviment, si et desvetlles hauràs d’inventar la visió, la imatge, la idea que portes en l’esperit en direcció a un somni autògen i lúcid» *

Només si et desvetlles, si t’idees, podràs voler alguna cosa en saber-te animat per una veritat resistent a qualsevol depressió. Si et desvetlles, si t’idees : si podràs produir la visió que et menarà i que et mobilitzarà

«D’abord et avant tout les oeuvres ! C’est-à-dire l’exercice, l’exercice, l’exercice ! La «foi» adéquate s’ajoutera d’elle-même — soyez-en sûrs.» *